BLOC DE SOCIALS DE TERCER D'ESO

El conjunt del nostre planeta es troba dividit en un seguit de zones climàtiques (VEURE MAPA) que presenten unes característiques tèrmiques, pluviomètriques i de vegetació determinades. El canvi d'una zona climàtica a una altra depén fonamentalment de la latitud, però també hi influeixen l'altitud i l'acció del mar. Aquests factors condicionen, en part, els diversos tipus de paisatges de la Terra, des de la vegetació exuberant de la selva, fins als boscos de les zones temperades i els paisatges freds de la tundra. Pel que fa al continent europeu, se situa en la zona temperada nord de la Terra i es caracteritza per la diversitat de climes i paisatges, des de les terres situades per damunt del Cercle Polar Àrtic, fins a les càlides terres mediterrànies. A Espanya, en general es dóna un clima mediterrani càlid i sec; però l'amplada de la Península i la disposició del relleu accentuen la continentalitat de les terres de l'interior; a més, les costes del nord i del nord-oest reben la influència de l'oceà Atlàntic. Tot això afavoreix unes varietats climàtiques i paisatgístiques molt diverses.

1. Els paisatges de les zones climàtiques de la Terra

● Els paisatges de climes càlids són propis de la zona situada entre els tròpics de Càncer i de Capricorn. Els més destacats són aquests:

– La selva: té clima equatorial, amb temperatures altes i pluges abundants tot l'any; la vegetació hi és exuberant, amb grans boscos.

– La sabana: té clima tropical, amb temperatures altes tot l'any i pluges abundants a l'estiu; la vegetació principal la formen herbes altes.

– El desert: el clima és desèrtic, calorós i molt sec, i quasi no té vegetació.

● Els paisatges de climes temperats (oceànic o atlàntic, mediterrani i continental) es donen entre les zones càlides i les fredes. Les temperatures i les pluges són moderades. Tenen quatre estacions ben diferenciades.

● Els paisatges de climes freds, propis de les zones polars i les serralades més altes, tenen temperatures baixes i pluges escasses. Pràcticament no hi ha vegetació.

2. Els paisatges d'Europa

- Els paisatges d'Europa es corresponen amb els climes temperats i amb els climes freds:

● Paisatge oceànic o atlàntic: és característic de les costes occidentals d'Europa; presenta un clima suau i humit, amb boscos de fulla caduca (roures, fajos i castanyers) i amb prats.

● Paisatge mediterrani: és propi de les costes del sud d'Europa; el clima és calorós i sec, i s'hi formen boscos de fulla perenne (alzines i pins), garrigues i estepes.

● Paisatge continental: és propi de l'interior; les temperatures, altes a l'estiu i fredes a l'hivern, es fan més rigoroses cap a l'est. Hi creixen boscos d'avets i de bedolls (taigà), boscos caducifolis i estepes.

● Paisatge polar: es localitza al nord d'Europa; el clima és rigorós i fred. A l'estiu, amb el desgel, hi creixen arbustos i herbes (tundra).

● Paisatge d'alta muntanya de les serralades: el clima és fred i la vegetació s'hi distribueix en pisos altitudinals.

3. Els paisatges d'Espanya

● El clima de la Península Ibèrica està determinat per aquests factors climàtics:

– Latitud. Al nord, les temperatures són més suaus que al sud, i les pluges, més abundants.

– Distància al mar. En les costes, el mar suavitza les temperatures i afavoreix les precipitacions.

– Altitud. A mesura que es puja, les temperatures disminueixen i les precipitacions augmenten.

● Com a conseqüència d'aquests factors que acabem de veure, a Espanya es donen diversos tipus de climes, que generen aquests paisatges: oceànic o atlàntic, mediterrani, interior, d'alta muntanya i canari.

4. Els paisatges de l'Espanya oceànica o atlàntica

● Els paisatges de l'Espanya oceànica o atlàntica són característics del nord i del nord-oest peninsular.

● El clima d'aquesta zona es troba sota la influència atlàntica: estius frescos i hiverns suaus. Les pluges hi són força freqüents i abundants durant tot l'any.

● La vegetació característica són els boscos de fulla caduca (roures, fajos, castanyers...). Actualment, en molts llocs, aquests boscos han estat substituïts per pins i eucaliptus. En les zones desboscades hi ha prats naturals, on pastura el bestiar vacú.

● En la costa es concentren la major part de les vies de comunicació i les ciutats i els ports principals:

– Les ciutats es dediquen sobretot a la indústria i als serveis.

– En els pobles augmenta la importància del turisme.

● La població rural habita dispersa en cases de camp, en poblets petits o en caserius.

5. Els paisatges de l'Espanya mediterrània

● Els paisatges de l'Espanya mediterrània comprenen l'est i el sud peninsulars i les illes Balears.

● El clima és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus. Hi ha sequera a l'estiu, i a la tardor, pluges torrencials.

● La vegetació originària eren boscos d'alzines i d'alzines sureres, que han estat substituïts per pinedes. És abundant la muntanya baixa o garriga (matolls), i en les àrees més seques, l'estepa.

● L'Espanya mediterrània és una zona molt poblada. Els habitants s'hi concentren en ciutats i pobles grans. La xarxa de comunicacions és moderna.

● En les zones rurals l'hàbitat és dispers, sobretot en les zones de regadiu.

● Una de les activitats econòmiques principals de l'Espanya mediterrània és el turisme, però el gran nombre de construccions turístiques ha causat la degradació del paisatge de la costa.

6. Els paisatges de l'Espanya interior

● Els paisatges de l'Espanya interior són característics de la Meseta, Extremadura, la Depressió de l'Ebre i l'interior d'Andalusia.

● Hi predomina un clima mediterrani amb tendència continental (estius secs i calorosos, hiverns freds i poques precipitacions).

● La vegetació està adaptada als hiverns durs. En destaquen les deveses (amb alzines), les pinedes i grans extensions seques amb una estepa molt pobra.

● El territori és generalment pla i poc poblat:

– La facilitat de les comunicacions hi ha permés el desenvolupament de la indústria i els serveis, principalment en les ciutats.

– L'hàbitat rural es troba concentrat en pobles petits o de dimensions mitjanes. A Andalusia també es dóna poblament dispers en cortijos. Moltes zones rurals s'han despoblat, però algunes s'han revitalitzat amb el turisme rural.

7. Els paisatges d'alta muntanya

● El paisatge d'alta muntanya domina els cims de les serralades més altes: Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralades Bètiques.

● El clima d'alta muntanya es caracteritza pels hiverns llargs i freds i estius frescos. Les precipitacions són abundants, amb molta neu a l'hivern.

● La vegetació es troba escalonada en pisos altitudinals. De baix cap a dalt, hi trobem successivament boscos mediterranis, boscos caducifolis, boscos de coníferes, landes (matolls) i prats.

● A causa del relleu abrupte, les zones d'alta muntanya són poc poblades i les comunicacions hi són difícils. La població viu dispersa en cases de camp o en petits pobles disseminats pel territori.

● Les activitats econòmiques principals són la ramaderia, l'explotació forestal i el turisme.

8. El paisatge de les illes Canàries

● El paisatge de les illes Canàries és dominat per elements relacionats amb el seu origen volcànic.

● El clima de les Canàries és subtropical àrid, amb temperatures altes tot l'any i poques pluges, fet que provoca l'absència de rius.

● La vegetació hi és poc abundant, però té un gran nombre d'espècies endèmiques (que són pròpies de les illes Canàries).

● El poblament es concentra, sobretot, en la costa, i també té bones vies de comunicació.

● L'hàbitat rural es caracteritza per la presència de petits pobles, tant de manera dispersa com concentrada, i és el més nombrós.

● L'activitat econòmica principal de les illes Canàries és el turisme, que ha afavorit el creixement de moltes localitats.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

TEMA 1: L'ESPAI FÍSIC EN QUÈ VIVIM

diumenge, 6 d’octubre del 2013

TEMA 1 L'ESPAI FÍSIC EN QUÈ VIVIM.

TEMA 1. L'ESPAI FÍSIC EN QUÈ VIVIM

TEMA 1. L'ESPAI FÍSIC EN QUÈ VIVIM

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ

1. LES GRANS UNITATS DE RELLEU.

2. EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA.

3 UNITATS DE RELLEU D'ESPANYA.

4. LES COSTES I ELS RIUS D'ESPANYA.

5. EL RELLEU I LES AIGÜES DE LES ILLES BALEARS

0. INTRODUCCIÓ

Per a l'estudi de la geografia humana i econòmica és important conéixer el medi físic on actuen els grups humans. Forma part del medi físic el relleu dels continents, així com també els oceans i els mars que en banyen les costes, i les modelen formant platges, penya-segats, golfs, etc, alhora que separen o uneixen territoris. Aquest medi físic és molt estable perquè els canvis que s'hi produeixen són lents i només es fan visibles amb el pas de milers i fins i tot de milions d'anys.

Els grups humans perceben de maneres diverses el medi físic on habiten. Així, per exemple, les muntanyes poden ser vistes com un obstacle per a les comunicacions, com un refugi en situacions de perill o com una font de recursos. El medi físic condiciona de manera desigual els diversos grups humans.

1. Les grans unitats del relleu terrestre
● Els continents són grans extensions de terres emergides que separen els oceans. Són Àfrica, Amèrica, l'Antàrtida, Àsia, Europa i Oceania.
● Àfrica és un continent massís i uniforme. En el seu relleu predominen nombrosos altiplans i cubetes, ocupades per rius o grans llacs.
● Amèrica es divideix en tres grans unitats (Amèrica del Nord, Amèrica Central i Amèrica del Sud). Per l'oest s'estén un llarg eix de muntanyes joves.
● Àsia es divideix en quatre zones: planes extenses al nord; serralades elevades i altiplans al centre-sud; penínsules al sud i arxipèlags a l'est.
● Europa està delimitada pels Urals a l'est i el Mediterrani al sud.
● Oceania està formada per més de 10.000 illes de dimensions diverses, situades en l'oceà Pacífic.
● L'Antàrtida està situada al pol sud i coberta per una gran massa de gel.

2. El relleu, els rius i les costes d'Europa
● En el relleu europeu trobem muntanyes i planes per on circulen rius.
● Les muntanyes europees es poden dividir en:
– Massissos: són relleus antics i molt erosionats, d'altitud baixa (les muntanyes Grampianes, la Serralada Escandinava, el Massís Central Francés…).
– Muntanyes joves: són d'època més recent i formen relleus abruptes al sud del continent (Pirineus, Alps, Carpats, Balcans i Caucas).
● La plana més extensa d'Europa és la Gran Plana Europea, que ocupa més de la meitat del continent. Per les seues grans valls transcorren els principals rius europeus (Volga, Don, Dnièper…).
● Les costes d'Europa, en general, són molt retallades. També poden ser:
– Costes abruptes, elevades i amb penya-segats quan les muntanyes arriben al mar.

– Costes baixes, quan els relleus són plans.

3. Les unitats de relleu d'Espanya
● La Península Ibèrica està situada en l'extrem sud-occidental d'Europa. La delimiten el mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l'oceà Atlàntic i els Pirineus.
● La Península té una altitud mitjana elevada a causa de la presència de nombroses serralades i de la Meseta.
● Les principals unitats del relleu peninsular són:
– La Meseta castellana, en l'interior, una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 m.
– Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
– Les serralades que envolten la Meseta: Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
– Les serralades exteriors: Massís Galaic, Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Catalanes.
– Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.
● El relleu insular espanyol està format per dos grans grups d'illes:
– L'arxipèlag balear. El relleu de les Illes Balears té característiques de les Serralades Bètiques i de les Serralades Costaneres Catalanes. Les illes de Mallorca i Eivissa són fragments de les serralades Bètiques. El relleu de l’illa de Menorca es relaciona amb el de les Serralades Catalanes.
– L'arxipèlag canari. L’arxipèlag canari està format per set illes : Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma. Les Illes Canàries tenen un origen volcànic i els seus sòls estan formats per laves i altres roques llançades pels volcans. Relleu de les illes. Les illes orientals són les més planes. La resta presenta altituds considerables. L’existència de relleus elevats origina l’existència de costes altes i abruptes.

4. Les costes i els rius d'Espanya

● Les costes de la Península Ibèrica solen ser poc retallades. Dominen les costes altes i rocalloses, tot i que trobem trams de costa baixa i arenosa, sobretot als golfs de Cadis, València i Alacant.

● Els rius peninsulars s'agrupen en tres vessants:

– Rius del vessant cantàbric: són curts i cabalosos.

– Rius del vessant atlàntic: són llargs i cabalosos, tot i que a l'estiu pateixen estiatges importants.

– Rius del vessant mediterrani: excepte l'Ebre, són rius curts i poc cabalosos.

● A les illes (tant a les Balears com a les Canàries) no hi ha verdaders rius com a la Península. Acostumen a ser cursos intermitents anomenats torrents (Balears) o barrancs (Canàries).

● Les costes de les Illes Balears solen ser altes (per la proximitat de les muntanyes al mar) amb caps, illots i esculls.

● A les Illes Canàries s'alternen les costes altes (amb penya-segats alts i escarpats) i les costes baixes (amb platges de pedres o arena).

5. EL RELLEU I LES AIGÜES DE LES ILLES BALEARS

Les Illes Balears es troben al mar Mediterrani a uns 100km de la Península Ibèrica.
És un arxipèlag format per tres illes;Mallorca,Menorca,Eivissa i dues illes menors;Formentera i Cabrera.El relleu de les Balears adopta diverses formes:Mallorca té una zona de muntanyes i una altra zona mes extensa que es practicament plana.
La costa de les Illes Balears va desde els penya-segats a les platges.A les Balears no hi ha rius.

Les Illes Balears estan situades al mar Mediterrani ,a la part oriental de la Península Ibèrica. El relleu presenta pocs contrasts,i hi predomina la plana sobre la muntanya,el litoral ocupa mes de 1.400km i en conjunt es poc occidentat.

MALLORCA.

La Serra de Tramuntana és la unitat de relleu més important de l'arxipèlag.El cim més alt és el Puig Major (1.445m)

Les Serres de Llevant s'estenen per la costa sud-est i estan formades amb puigs amb pendents;El puig culminat és Son Morell (562m)

MENORCA.

Al nord de Menorca hi ha l'unica elevació important de l'illa;El Toro (358m)

Eivissa i Formentera.

A Eivissa i destaquen dos conjunts de muntanyes: es Amunts al nord (sa Torreta,416m) i la Serra Grossa al sud-oest on hi ha el puig més alt:sa Talaiassa (476m)

A Formentera l'unic altiplà és la Mola (192m)

LES PLANES.

Que són les planes?

Les planes són grans extensions de terreny on les elevacions són de mínima importància.

-Plana de Mallorca;s'esten entre la Serra de Tramuntana i les Serres de Llevant,és el Pla.

-Plana de Menorca;La zona plana correspon a la part de Migjorn.

-Planes d'Eivissa i Formentera;Sant Antonia de Portamany i Sta.Eulària.,a Formentera tota l'illa és plana menys l'altiplà de la Mola.

-Les marines;Són planes encarades al mar:Les més extenses les trobam a Mallorca:Marina de Llucmajor,Marina de Llevant i sa Marineta i a Menorca sa Marina d'Alaior).